Arxiu de l'autor: annamassalle

Era un dia d’aquells especials. Un dia d’aquells en què decideixes regalar-te temps i entres a la llibreria per trobar la companyia dels llibres en l’aparent solitud. Era un dia d’aquells en què sembla que el món s’hagi posat d’acord … Continua llegint →

Es diu Rainer Maria Rilke. Ens vam conèixer l’any passat, al mes de març, a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona i des d’aleshores hem esdevingut inseperables. No és que vagi a casa seva massa sovint, però sempre … Continua llegint →

Què fan dues Anna’s a retrobades a Londres durant quasi quatre dies -a part de passejar per Portobelo; passar del Kensington al Hyde Park i perdre’s per una Winter Wonderland importada de München, i arribar-se fins al Royal City Centre … Continua llegint →

De per què els sociòlegs han de saber economia o els economistes sociologia en tinc una raó, en forma d’exemplar entre les mans. Què mou la gent a actuar? I… què mou la gent a actuar en societat? Steven D. … Continua llegint →

Des de la tendresa d’un nom i una mirada d’infant Julia Möller captiva totes les ments de la sala gran del Teatre Nacional, nit rere nit. Aloma apareix amb la innocència i l’alegria del que fa un tastet tan profund … Continua llegint →

Avui sento que he de parlar de la sort, de la sort que tinc i que he tingut. He de parlar de la sort de poder compartir cafès i pastissos de tarda-vespre amb el Miguel; de tenir una segona casa … Continua llegint →

Ara que ve l’hivern i sembla que el fred es posa sobre totes les coses (fins i tot sobre alguns cors), i els dies són més curts i la foscor ens envaeix les anades i les vingudes, sembla que les … Continua llegint →

S’apaguen els llums, s’aixeca el teló, comença l’acció… I retorna el teu somriure rere cada focus. Totes les formigues amigues, les portadores d’emoció en el gest porten gravat, d’alguna manera, el teu nom, Lluís. Segurament mai podré plasmar en un … Continua llegint →

Fou fa anys, abans que jo nasqués, que tot va començar. Hi havia en aquest món un home valent, un revolucionari bo. Un cor de roure que creixia amb ànsies de llibertat. I per llibertat ha deixat de bategar. Ha … Continua llegint →

M’arriba a la memòria el so d’unes cordes de pescar, subjectades a una base amb forma de carbassa… el so d’una arpa mandinga. Taral·lejo una melodia que aquí ningú deu reconèixer i em sembla veure el Malle dalt l’escenari, entonant … Continua llegint →