Warhol o les femmes fatales de Londres

Què fan dues Anna’s a retrobades a Londres durant quasi quatre dies -a part de passejar per Portobelo; passar del Kensington al Hyde Park i perdre’s per una Winter Wonderland importada de München, i arribar-se fins al Royal City Centre per veure un espectacle de dansa oriental; i quedar amb la Raquel, i sopar Goulash o patates [o goulash i patates]; i mirar mil fotos de grans experiències, i comentar documentals fets i documentals per fer; i adormir-se veient a la pantalla una obra de teatre viscuda i imaginada; i visitar la British Library i la Universitat de SOAS i passejar-se per Covent Garden i gratificar uns violinistes que, a part de virtuosos demostraven tenir sentit de l’humor; i compartir una amanida amb formatge de feta, i arribar a casa i menjar restes del sopar anterior i paninis improvisats; i agafar les guitarres i tocar v(b)elles cançons; i anar al teatre a veure  Piaf, el  musical,  amb entrades de primera rebaixades a més de la meitat i reservades per la mateixa Rogers-?

 

A part de tot això,  dues Anna’s  tornen  a  reviure complicitats  i  a  compartir experiències i records i nostàlgies, i esperances i pors i, sobretot molta estimació i l’alegria de saber-se sempre ben acompanyades malgrat totes les distàncies de l’espai i el temps. I també Warhol, i també la imatge de dues femmes fatales d’un còmic que encara resta per escriure.



Quant a annamassalle

Amateur en mil coses de la vida: el teatre, la música, la literatura i apassionada per totes elles. Surto de la generació del naranjito (l\’any 82) i començo a descobrir món… i creixo i descobreixo que tot està fet de petites coses: les relacions, el dia a dia, la quotidianitat sempre rutinària i sorprenent a la vegada. Finalment intento portar a terme aquest projecte de bloc, on vull assajar les meves primeres fotografies literàries d\’alguns racons quotidians.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Warhol o les femmes fatales de Londres

  1. Guillem diu:

    Apa, lladra, que no t’ho devies passar bé ni res… M’agrada llegir-te així de feliç. Dissabte et truco a veure com va amb els monstres 😉

  2. doncs potser aquest anglès de les frases fetes de la resta de països podria esdevenir una nova mena d’esperanto; si més no, permet apropar les diferents cultures d’aquelles persones que són fora de casa. I no ho oblidem, fer uns somriures, quelcom absolutament sa i necessari.

    mentre feia el bloc aquell dia recordava una mítica cançó de La Trinca, que deia:

    *
    Vaja un embolic, jo t’ho dic,
    *
    coses de l’idioma;
    *
    un senyor petit i eixerit
    *
    de Santa Coloma
    *
    vol anar a Madrid decidit:
    *
    s’ha de viatjar.
    *
    Però el pobre home
    *
    fa temps que ha perdut
    *
    el costum de parlar en castellà.

    *
    Si vol dir que el cotxe li fa figa,
    *
    ha de dir que el cotxe ” le hace higo “.
    *
    I si li fa un pet com una gla,
    *
    ” hace un pedo como una bellota,
    *
    señor, eso rai “.
    *
    Com que l’home és un somia truites,
    *
    senyors meus, és un ” sueña tortillas “.
    *
    Ell es pensa que és bufar i fer ampolles.
    *
    I se’n diu: ” soplar y hacer botellas,
    *
    señor, eso rai “.

    *
    Vaja un embolic, jo t’ho dic,
    *
    coses de l’idioma …

    *
    Talment hi ha per llogar-hi cadires,
    *
    vull dir que ” hay para alquilar sillas “.
    *
    El pobre home treu foc pels queixals,
    *
    i és que ” saca fuego por las muelas,
    *
    señor, eso rai “.
    *
    S’ho romia i pensa: ull viu !
    *
    que en castellà se’n diu: ” ¡ ojo vivo ! “
    *
    i per fi se’n va a escampar la boira,
    *
    vull dir que se’n va a ” esparcir la niebla,
    *
    señor, eso rai “.

    *
    Vaja un embolic, jo t’ho dic,
    *
    coses de l’idioma …

    *
    I com veieu, no hi ha res en català
    *
    que no es pugui traduir al castellà. Olé !

    el link aquí:

    http://www.youtube.com/watch?v=yZGjUe9UcS8

    salut!

Els comentaris estan tancats.