EL RETROBAMENT





















S’apaguen els llums, s’aixeca el
teló, comença l’acció… I retorna el teu somriure rere cada focus. Totes les
formigues amigues, les portadores d’emoció en el gest porten gravat, d’alguna
manera, el teu nom, Lluís. Segurament mai podré plasmar en un paper escrit tot
allò que abarca el teu record. Perquè de vegades es tractava només d’una mirada
de complicitat, d’un somriure a temps, d’una ironia estripada que naixia sempre
des de la bondat amatent que hi havia al fons de totes les  teves
paraules. Recordo el teu somriure quan, aquell estiu, en tornar de Menorca, vas
comprendre que m’havia canviat la manera de mirar. Recordo molt, moltíssim, els
assajos del que, possiblement, ha estat el paper més secundari que m’has
dirigit. La Sang, 
una missatgera del més corrent, enmig de la història. Recordo com em va costar
de trobar aquell personatge tan correntment secundari. I recordo com tu t’hi
vas abonar, com sempre. I finalment recordo que em vas felicitar… i jo sempre
més m’he sentit orgullosa d’haver fet aquell petit paper que, a mi, em va fer
créixer tant i tant. I després van venir versos anglesos i més tard paraules d’Espriu,
quan vam jugar a fer una excursió per Sinera.

Aquell va ser el darrer any que
em vas dirigir, Lluís. Jo vaig marxar a Bèlgica, des d’on seguia amb afició la
vostra preparació de Chicago. Era el dia del meu retorn, quan vau
portar-la a l’escenari. I vaig anar de l’aeroport, directa a trobar-vos a la Sala Maria Plans, i la
funció estava començada. Un grup d’internes cantaven  "s’ho
mereixia, s’ho mereixia, la culpa és seva de debò. I si algun dia us hi trobéssiu,
faríeu totes igual que jo
". Em vaig emocionar, tot i que més tard
sabria que no tot havien estat flors i violes. Però em sentia feliç de veure
que -per fi!- havia caigut un musical. I l’Àngels estava embarassadíssima. I el
David havia tingut una Queralt preciosa, mentre jo era en terres belgues. I tu,
Lluís, tu eres allà, darrere el focus, com sempre. 

L’any a sobre el grup es va
desfer i jo, al final, no vaig fer el taller. Vaig fer un tastet de teatre
musical. I va arribar el setembre següent carregat de mals auguris, i un dia
d’abril un calfred em va sorprendre, i els carrers de Barcelona es van
convertir en un estrany escenari on havia d’aprendre que t’havia de començar a acomiadar.

I els dies s’han anat succeint. I
jo sabia que, un dia, t’hauríem de fer reviure dalt d’un escenari. Així que
aquesta va per tu i és teva. Els elogis que caiguin seran elogis per la Rosa i elogis pel meu estimat
director, que reviu rere cada focus quan comença l’Acció. Lluís, ets ben
retrobat en les formigues emotives de l’escena. I cada gest és una  mica
teu, i cada paraula amaga un so del teu nom. I és ja per sempre.  Perquè
també estem fets una mica de tu, i sempre t’ho haurem d’agrair.



Quant a annamassalle

Amateur en mil coses de la vida: el teatre, la música, la literatura i apassionada per totes elles. Surto de la generació del naranjito (l\’any 82) i començo a descobrir món… i creixo i descobreixo que tot està fet de petites coses: les relacions, el dia a dia, la quotidianitat sempre rutinària i sorprenent a la vegada. Finalment intento portar a terme aquest projecte de bloc, on vull assajar les meves primeres fotografies literàries d\’alguns racons quotidians.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: EL RETROBAMENT

  1. Miguel diu:

    Qué chulos son algunos reconocimientos públicos (en concreto éste). Si tu actuación estaba dedicada a Lluís, fue una enorme y sentida dedicatoria!

  2. Jordi diu:

    És per això que cal sembrar abans de l’hivern; si el gra de blat no mor, reviu a la primavera!

  3. Anna diu:

    Miguel, Jordi, gràcies. El Lluís sempre formarà part de les meves actuacions, sempre serà amb mi, si jo sóc dalt d’un escenari. Deu ser cert que les llavors reviuen.

  4. Miguel diu:

    De això es tracta, de cansar-se fins a no pensar en res, imagino. Ajuda tenir una mudança aquest cap de setmana. Ajuda tenir amics i amigues disposats i disposades a abraçar-me. Però que ho sento molt endins, no ho canvia ningú.

    Gràcies

Els comentaris estan tancats.