Navegant per mots de Rilke

Rainer Maria Rilke

Es diu Rainer Maria Rilke. Ens vam conèixer l’any passat, al mes de març, a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona i des d’aleshores hem esdevingut inseperables. No és que vagi a casa seva massa sovint, però sempre el tinc present. Quan sóc a la llibreria no puc marxar sense haver passejat els ulls pel seu racó.

Quan ens vam conèixer, Rilke em parlava de manera pausada i serena des de les cartes que un dia va escriure a un jove poeta. Les seves paraules s’endinsaven dins la meva cambra i n’acariciàven les arrels. I jo m’adonava que feia temps que els meus ulls no havien brillat igual.

Ara, des de fa uns dies, Rilke s’ha assegut a la meva taula i m’explica històries. Me les explica amb aquesta manera que té ell d’explicar-ho tot, despullant tots els personatges i les artificialitats. Estalviant qualsevol mot innecessari per superflu, com aquell que obre una fruita i en mostra directament l’interior del pinyol. I és des del pinyol que Rilke i jo ens mirem als ulls. I és així com passen els dies i Rilke em parla del bon Déu i dels infants. I jo li agraeixo que s’hagi presentat amb aquest munt de contes, perquè els contes, per mi, sempre han estat com un salva-vides segur. T’agafen, t’acaricien el cor i et xiuxiuegen a l’orella jocs oblidats. I de cop, el món, torna a ser un lloc ple de possibilitats.

Si voleu conèixer el meu amic, us recomano que ho feu a través de les seves Cartes a un jove poeta, tot i que si voleu que us expliqui les Històries del bon Déu, no passareu pas les tardes en va. 



Quant a annamassalle

Amateur en mil coses de la vida: el teatre, la música, la literatura i apassionada per totes elles. Surto de la generació del naranjito (l\’any 82) i començo a descobrir món… i creixo i descobreixo que tot està fet de petites coses: les relacions, el dia a dia, la quotidianitat sempre rutinària i sorprenent a la vegada. Finalment intento portar a terme aquest projecte de bloc, on vull assajar les meves primeres fotografies literàries d\’alguns racons quotidians.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Navegant per mots de Rilke

  1. mentre llegia un llibre molt recomanable (Clara y la penumbra (http://semirea.blogspot.com/2009/05/clara-y-la-penumbra-jose-carlos-somoza.html) vai’ trobar aquesta frase de Rilke:

    Lo bello no es más que el comienzo de lo terrible.

    És la cita d’inici. Un bon colega, en veure-la em recomanà “cartes a un jove poeta”. Vai’ fer cas de la seva recomanació, i fou un gran encert. És un llibre sublim, ple de refelxions que sense gairebé adonar-te’n t’il·lustren de la vida i els seus treballs.

    És lògic que et fes brillar els ulls com mai. És brutalment enriquidora la seva prosa sosegada i meditada.

    prenc nota de l’latre recomanació que fas.

  2. Le casquette rockstar de cowboy peut être considéré comme une haute couronne, chapeau à larges bords les plus superbes accepté car la partie la définition des attributs casquette gucci en utilisant le cow-boy américain

  3. mot innecessari per montre breitling pas cher superflu, com aquell que obre una fruita i en mostra directament l’interior del pinyol. I és des del pinyol que Rilke i jo ens mirem als ulls. I és així com passen els dies i Rilke em parla del bon Déu i dels infants. I jo montre cartier pas cher li agraeixo

  4. ok.trop cool et je reviendrai la prochaine fois.

Els comentaris estan tancats.