Hivern

Ara que ve l’hivern i sembla que el fred es posa sobre totes les coses (fins i tot sobre alguns cors), i els dies són més curts i la foscor ens envaeix les anades i les vingudes, sembla que les pors volen ressorgir als ulls i els dubtes volen emmetzinar algunes serenors. Però també amb el fred arriba la urgència, la recerca del caliu dels altres en i per als altres.

Les pors, la recerca, el caliu… Tot plegat em transporta en el temps, a una de les classes de primer de sociologia, en una de les aules grans de l’Autònoma. En Martí Marín ens explicava història i sempre tenia Marx als llavis: "Les persones són allò que fan, en menys grau allò que diuen. Però la veritat d’allò que pensen i senten, això no ho sabrem mai". I amb aquesta idea creixia… així les persones són allò que fan… "More than words" diu la cançó. La por, aleshores, és un gran paralitzador del vincle entre el pensament i l’acció. La por, els dubtes, la foscor: l’hivern…

I jo, que fa relativament poc que visc en un estiu quasi permanent, que dic allò que penso intentant desfer tots els paralitzadors de l’acció; i no puc res més que restar una mica atònita i sorpresa davant la capacitat que tenim les persones per complicar-ho tot a través d’interpretacions i reinterpretacions amb les quals pretenem endevinar allò que mai sabrem i que és la base de totes les accions de les altres persones. Paul Watzlawick ho sap molt bé: quin art tenim, en amargar-nos la vida… I que curta que és! És potser, doncs, el moment de deixar-nos de pors i de dubtes. És potser doncs, el moment de passar a l’acció i deixar-nos de paraules i intencions. Que, com diu Pedro Guerra, la pluja mai torna cap a dalt. 



Quant a annamassalle

Amateur en mil coses de la vida: el teatre, la música, la literatura i apassionada per totes elles. Surto de la generació del naranjito (l\’any 82) i començo a descobrir món… i creixo i descobreixo que tot està fet de petites coses: les relacions, el dia a dia, la quotidianitat sempre rutinària i sorprenent a la vegada. Finalment intento portar a terme aquest projecte de bloc, on vull assajar les meves primeres fotografies literàries d\’alguns racons quotidians.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Hivern

  1. Miguel diu:

    Cuánta razón tienes, Anna! Es cuando te quedas quieto que el frío te invade y termina por paralizarte. El movimiento, en cambio, te mantiene caliente y te acerca a tu objetivo, cualquiera que sea éste.

    Un beso otoñal, en mi caso.

  2. Natxo diu:

    és tant absolutament cert el que dius…

  3. JordiPM diu:

    Sempre m’ha sorprès que, arreu, sempre hi ha algú que gaudeix (?) creant problemes allà on no n’hi ha, a base de malinterpretacions, desconfiances, i hipocresies. Per sort, sempre són esquivables, d’una manera o d’una altra…

  4. Anna diu:

    Gràcies Miguel! Pel petó atardorat, dic jo, com a mínim. I perquè ara mateix el meu objectiu és demà, a casa vostra. Així que prepara el caliu que vinc!

    Natxo, tot un gust veure’t per aquí. Bé, suposo que sí, que sense acció no hi ha vida, per molt que meditem, intuïm i intentem. Així que gràcies per venir i que cap cop de vent t’aturi la ratxa (que sé que els vents bufen bé, per casa teva!).

    JordiPM!!!! Sí, de genteta d’aquesta n’hi ha a tot arreu! Anirem esquivant i combatent, doncs. Però és cert… ai, en Watzlawick… Quanta raó tenia!!!

Els comentaris estan tancats.