El sol de mitjanit

 

Hi ha una època de l'any en què el sol no es pon dins el Cercle Polar. Es parla, aleshores, del sol de mitjanit.

Amb paraules semblants a aquestes Ana va atrevir-se a entrar dins Otto, va atrevir-se a navegar definitivament pel gran oceà de l'amor. Médem sabia el què volia.  Ana, Otto, Médem… tots noms cap-i-cua. És una coincidència? "No, Anna, les coincidències no existeixen", però Médem creu en la casualitat.

Tornar a veure aquesta gran pel·lícula, Los Amantes del Círculo Polar, va ser com un regal. Julio Médem acosegueix captar tantes intensitats de la vida… Volia fer una pel·lícula d'amor i va fer una pel·lícula d'amor. Médem va viure una guerra: la guerra callada i persistent de La Pelota Vasca, i per això va marxar a Madrid, lluny dels odis i les tensions. No s'odia si no s'estima. Médem va voler fer dues pel·lícules: una sobre l'odi, l'altra sobre l'amor.

 Otto i Ana són l'amor, l'amor al Cercle Polar, mirant el sol de mitjanit, on les coincidències no existeixen, però totes les casualitats coincideixen. L'amor és etern, en aquesta pel·lícula "Yo te querré siempre, y si se acaba la gasolina, me muero", diu Otto a la seva mare. I ho pensa de veritat.

Ana i Otto es troben per casualitat, i després es busquen explícitament i finalment es perden quan més s'estimen. I l'amor persisteix, i es nudreix de noms cap-i-cua i d'avions que es creuen, i del fum del teu tabac que oloro, mentre et busco i no et veig, de tan a prop que et tinc.

Diré que ho va aconseguir i que difícilment ho podria haver fet millor. Médem va fer una pel·lícula sobre l'amor. I en va escriure una sobre l'odi, una pel·lícula que mai arribarem a veure, de tant odi que va desprendre. I després el van maltractar, i l'han odiat de tot cor, fent-li menjar totes les llàgrimes que no va poder vessar. "Saliste con chubasquero y te cayó una tormenta", li va dir algun amic. Médem és un home íntegre, i té un nom cap-i-cua. I creu en les casualitats. Espero que algun dia li sabrem retornar tot l'amor que ens ha fet viure, les pors a les quals ens ha enfrontat, la comprensió que ens ha donat de la societat. 

En tot cas,  hi ha una època de l'any en què el sol no es pon dins el Cercle Polar. Es parla, aleshores, del sol de mitjanit.

[@more@]

Quant a annamassalle

Amateur en mil coses de la vida: el teatre, la música, la literatura i apassionada per totes elles. Surto de la generació del naranjito (l\'any 82) i començo a descobrir món... i creixo i descobreixo que tot està fet de petites coses: les relacions, el dia a dia, la quotidianitat sempre rutinària i sorprenent a la vegada. Finalment intento portar a terme aquest projecte de bloc, on vull assajar les meves primeres fotografies literàries d\'alguns racons quotidians.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: El sol de mitjanit

  1. Anna diu:

    Tranquil, tinc el poder de rectificar alguns dels errors o “accidents” que ocorren en aquest bloc. Quant poder que tinc, eh? Què et sembla??

    Benvingut al bloc i merci per passar i deixar traça. I un altre dia firma amb el nom que jo amb els consellers em faig un embolic (encara que perduri el càrrec…).

    A reveure!

  2. quim diu:

    Genial! En Medem és un dels poquíssims directors que ha aconseguit fer films de qualitat en llengua espanyol (dins de la península ibèrica). A banda d’aquesta, m’encanta La Ardilla Roja i, sobretot, la que més m’agrada (i no m’atreveixo a dir que és la millor)TIERRA. Genial.

    Salut i molt molt bon any a tota la família dels “racons”.

Els comentaris estan tancats.